Demostració de que me l’he llegit. Resum.
L´historia comenta amb un xiquet dibuixant que volia ser pintor però com les persones majors no entenien els seus dibuixos no ho va ser. Després compta com es va quedar pergut al desert perquè se li va estropejar el cotxe. Allí va coneixer al petit príncep que li va contar moltes coses. Li va dir que venia d’un pais xicotet en el que hi havia una rosa a la qual li tenia molt d’afecte i dos volcans xicotets i un altre que no anava. Li va contar que desde allí veia fins a 24 vegades al dia les postes de sol pero que un dia es va enfadar en la rosa i sèn va anar. Va anar visitant altres planetes. En un es va trobar a un rei que volia ser rei d’algú per es va cansar de les seues ordres i sèn va anar. En el seuent planeta es va trobar un vanidòs pero com només l’escoltava quan li deia coses bones s’en va anar. El seuent estaba habitat per un bebedor i es va cansar molt ràpid també. L’altre planeta que va visitar era el de un home de negocis pero com estaba molt ocupat amb els calculs es va cansar i es va anar. Al quint planeta hi havia un faroler que encendia i apagaba un farol i devant que li va pareixer el més útil s’en va anar. Després d’aquest planeta arribà al de un ancià geògraf que buscaba un explorador hi per aixó li va mandar a la terra per a explorar. Per aixó va anar a la terra on es va fer amic d’una rabossa a la qual va domesticar i després d’un any ja li tocaba tornar. Després de que el príncep li contara el que havia viscut s’en van anar a buscar aigua ja que li quedaba més i al cap d’una estona van trobar un pou. Van beure i va aconseguir arreglar el seu cotxe però eixa mateixa nit el petit príncep es va tornar al seu planeta amb la rosa. L´home que va conseguir arreglar el cotxe sempre que mira cap a les estreles es recorda de la risa del petit príncep.
Què t’ha fet pensar?
Que davant que a la teua casa o on vius no t’agraden molt com són les coses no tens que intentar mai anarte a un altre lloc a vore si son millors perqué després trobaràs a faltar les coses i a les persones amb les que estabes i en les quals pasaves uns grans moments ja que com a casa no s’esta en ningún lloc. Açó es el que le va passar al petit príncep que s’en va anar del seu planeta per una discusió amb la seua rosa i després l’ùnic que volia era tornar amb ella
També m’ha fet pensar que no et tens que anar molt lluny a buscar amics que estan més a prop del que t’imagines.
Reflexió per capitols.
Capitol 1: La meua reflexió sobre aquest capítol es que les persones grans necesiten explicacions per a tot no són com els xicotets que l’entenen per si soles. Es refereix a que a les persones majors assoles el spots parlar de política, corbates… i tots eixos temes i no de les coses més “infantils”.
Capitol 2: La meua reflexió sobre aquest capítol es que per molt bé que façes o intentes fer una cosa al final el més simple és el que millor està.
Capitol 3: La meua reflexió d’aquest capítol es que no sempre es respon el que es pregunta.
Capitol 4: La meua reflexió sobre aquest capítol es que les persones grans soles s’entenen quan parlen amb cifres ja que per a ells es el més important. Quant val això? Quina edad tens? Quants germans tens?…
Capitol 5: La meua reflexió sobre aquets capítol es que tot es pot deixar per a després, que deixar les coses per a després no esta mal pero s’ha de saber quines deixar i quines no, ja que pot provocar coses roïnes el no fer les coses quan toca.
Capitol 6: La meua reflexió sobre aquest capítol es que quan estas triste les coses bones per xicotetes que siguen sempre benen bé.
Capitol 7: La meua reflexió d’aquest capítol es que moltes vegades les coses xicotetes poden arribar a ser més importants que les coses que pariesen més importants a primera vista.
Capitol 8: La meua reflexió d’aquest capítol es que de vegades no saben cuidar el que tenim i ens donem compte quan ja no està en nosaltres.
Capitol 9: La meua reflexió d’aquest capítol es que de vegades no volem mostrar els nostres sentiments als demes.
Capitol 10: La meua reflexió sobre aquest capítol es que no pots demanar a algú una cosa que no pot fer sinó que tens que ser raonable.
Capitol 11: La meua reflexió sobre aquest capítol es que hi ha que aprendre a escoltar també les crítiques.
Capitol 12: La meua reflexió sobre aquest capítol es que beure no es la solució als nostres problemas
Capitol 13: La meua reflexió d’aquest capítol es que de vegades poseem coses que devant que pareixen boniques i útils no serveixen per a res més que decorar.
Capitol 14: La meua reflexió d’aquest capítol es que per molt roïna que siga una faena si hi ha que fer-la es fà.
Capitol 15: La meua reflexió sobre aquest capítol es que les coses boniques s’acaben. També que hi ha que fer les coses dificils també i no assoles les mes fàcils.
Capitol 16: La meua reflexió d’aquest capítol es que quan les coses es fan bé queden realmente maravilloses.
Capitol 17: La meua reflexió sobre aquest capítol es que aun estant amb persones moltes vegades et pareixerà que estas asoles.
Capitol 18: La meua reflexió d’aquest capítol es que a les persones no les agrada estar temps en un mateix lloc sempre tenen que estar moguent-se d’ací cap allà.
Capitol 19: La meua reflexió sobre aquest capítol es que diem els que ens diuen que diguem sin pensar en el que estem diguent.
Capitol 20: La meua reflexió d’aquest capítol es que moltes vegades ens creuem que tenim una cosa envidiable per als demés quan assoles tenim una cosa cotidiana.
Capitol 21: La meua reflexió sobre aquest capítol es que les coses tarden en arribar però hi ha que ser paciente i esperar. I que quan li agafes un apreci a algú es molt difícil oblidar-te d’ell.
Capitol 22: La meua reflexió d’aquest capítol es que les persones van i venen d’un lloc a un altre però no saben lo que busquen.
Capitol 23: La meua reflexió sobre aquest capítol es que de vegades intentem recortar temps en coses Essentials i l’utilitzem per a coses inútils.
Capitol 24: La meua reflexió d’aquest capítol es que quan cregues que estas perdut trobes forçes dels records de les persones que són més importants per a tú i, aixó, et donarà forçes.
Capitol 25: La meua reflexió sobre aquest capítol es que quan algú li agafa afecte a un altre en el momento de la despedida sempre es plora.
Capitol 26: La meua reflexió d’aquest capítol es que sempre hi haura alguna cosa, algún aspecte que ens recorde a alguna persona i per aixó devant que ella no esté present sempre estarà.
Capitol 27: Es que aunque les coses es façen bé sempre queda un dubte de si pota ver eixit mal i per aixó mai les persones estem segures de res.
Reflexió general.
La reflexió general d’aquest llibre es que al llarg de la vida ens fem una muntunà de preguntes i sempre busquem les despostes i això esta bé pero de vegades per buscar les respostes deixem el que més ens importa, i després de que el deixem ens s’entim culpables però res tornà a ser com era abans.
Frases importants.
“Si es tracta de una planta roina, es deu arrancar la planta inmediatamente” : Que si tens problemes els tens que solucionar quan estan sorgint i no deixar-los per a més endavant que es complicaran més.
“Quan ú està molt trist, són agradables les postes de sol” : Que si estas trist les coses que pareixen més insignificatives i les més normals et poden alegrar devant siga un poquet.
“No ha fet més que sumes i restes” : Que asoles en la seua vida s’ha preocupat del treball i no d’altres coses més importants que hi han com la familia.
“Pero jo era molt jove per a amarla” : Que aun no tenia l’edat suficiente per a comprendre el que sentia i per aixó no va saber com tratar-la.
“Doncs no volia que la vejese plorar, era una flor tan orgullosa” : Que de vegades no volem mostrar els nostres sentiments a pesar de que s’ens noten a les persones que més ens volen en esta vida.
“Hi ha que exigir a cadascún el que cadascún pot fer” : Que a cadascún hi ha que demanar-li el que pot fer i no exigir-le coses que saps que no pot fer perquè per molt que ho intente mai el podrà aconseguir.
“Es molt més difícil jutgar-se a si mateix que als demés. Si logres jutgar-te bé a tu mateix eres un verdader sabi” : Que jutgar als demés es molt fácil tot el mon es capaç de dir els defectes dels demés i burlar-se d’ells, però el que es molt difícil es dir els teus i saber reirte d’ells.
“Els vanidosos no escolten només que alabançes” : Que hi a persones que no saben escoltar les crítiques, que si no els diues que han fet tot bé no son capaçes d’escoltar.
“Es bastant poétic. Pero no es molt seri” : Que hi han coses que davant que siguen molt boniques no son molt series e importants.
“S’ocupa d’una cosa ajena a si mateix” : Que hi ha persones que si no fan una cosa que implique algo bó per a ells no ho fan, es a dir, que si tenen que ajudar als demés i no tenen ells ningún tipus de benefici no ho fan.
“Els homes no tenen imaginación. Repiteixen el que se lis diu” : Que les persones solen son capaçes de fer coses si se lis diu com es fa, i a persones que no son capaçes de pensar per si mateixes i necesiten que algú els diua el que tenen que fer.
“Si em domestiques, tindrem necesitat l’ú de l’altre. Seràs per a mi el meu únic món” : Que si fas a algú que s’enamore de tú per a ell asoles existiràs tu al mon i només podrà pensar en tú.
“Si vens, per exemple, a les quatre de la vesprà, començaré a ser feliç desde les tres” : Que si a una persona li agrades molt i sap que la vas a vore estarà molt feliç bastant abans de estar en tú.
“Lo esencial es invisible als ulls” : Que les coses més importants no es veuen amb els ulls es senten amb el cor.
“Asoles els xiquets saben el que busquen” : Que els únic que saben el que volen son els més menuts ja que els grans ja ens a tocat fer el que estem fent.
“No es veu res. No s’escolta res. Y doncs aixó, algo resplandeix en el silenci” : Que devant que no pugam percebre una cosa pels sentits no significa que no esté ahí present.
“El que embelleix al desert, es que amaga un pou en cualquier part” : Que el més bonic d’un lloc on no hi ha aparenta que hi haja res es que t pos trobar cualquier cosa en cualquier lloc.
“Pero els ulls estan cecs. Es necesari buscar amb el cor” : Que de vegades no hi ha que seguir el camí que vejem amb els ulls sinó que em de seguir el que ens indica el nostre cor.
Relació amb el tema i amb la filosofia.
La relació amb la filosofia es que, com ja em dit a classe, el princep es fa preguntes tant a ell com a totes les persones que coneix al llarga del viatje acerca de tot i en especial de perque les coses son com son. Per aixó podem dir que el princep es una filosof ja que els filosofs el que busquen es fer-se preguntes. Eixes preguntes que fa el princep el fan reflexionar i aixó es principal en la filosofia.
També el princep intenta donar respostes o com es diu a les primeres respostes “mites” que aunque no sabem si es veritat o no ens ho creguem. El princep dona unes quantes d’aquestes repsotes que devant que no sap si es veritat o no a ell li resulta suficiente com es en el cas de perque els homes son felinos?, perque les persones majors assoles es preocupen de les cifres?…
fabreguismos 